Camino, respiro, observo, penso, decideixo…i continuo caminant.
Una mostra molt clara que el món d’avui va molt ràpid es troba en les xarxes socials.
Estem exposats a una quantitat d’informació que se’ns fa díficil d’assimilar.
Omplim els nostres canals de comunicació amb correus, comentaris i fotografies, que són oblidats quasi d’immediat per deixar pas als següents i aquests als següents, i així anem filant les xarxes que en principi haurien de servir per comunicar-nos però que molts cops acaben dificultant que el nostre missatge arribi de manera clara a bon port.
I és que, a què li diem “comunicació” avui en dia?
Està clar que les paraules, tant per escrit com parlades, són el mitjà més directe i utilitzat i a la vegada un dels més “adulterats”.
Quan fem anar les paraules per comunicar les nostres idees, sensacions, pensaments, etc.
Les “adornem” perquè la persona que està rebent el missatge pugui acceptar-lo de més bon grat.
Siguem sincers, és un recurs que utilitzem totes les persones per mirar d’encaixar millor en el nostre entorn.
Si bé no hi ha cap mala intenció i es considera fins i tot un fet d’educació el voler comunicar certa informació de manera que resulti ben entesa per al destinatari. Una altra cosa molt diferent és utilitzar la mentida, la qual ja indica una clara intenció de manipular.
Situació que per desgràcia, continua essent molt vigent.
A tot això, del que vull parlar és d’un altre tipus de comunicació en la qual entren tots aquests paràmetres però on la persona que envía la informació és la mateixa que la rep.
Es tracta de la comunicació amb un mateix.
Si li preguntes a una persona si parla amb si mateixa, si s’escolta i si s’observa, una reacció probable és que digui que sí, i que després (quan s’escolti) afegeixi algun matís, com pot ser “no tot el que voldria” o bé, “a estones”, tot i que també pot contestar un “no” rotund.
I és que, qui té temps d’escoltar-se…?
Et lleves amb una mica de sort de bon humor, esmorzes i portes els nens a l’escola, després corrents cap a la feina esquivant el trànsit, de fons la ràdio amb les notícies, passes un munt d’hores treballant i quan acabes i tornes a casa, intentes estar per la teva parella,
jugues amb els nens, menges mirant el televisor i quan el cos i la ment diuen prou…caus al llit.
Si hi afegim a més que tots el petits moments en què aconseguim “fugir” d’aquest ritme frenètic els utilitzem per comentar a les xarxes socials, enviar correus, fer trucades, la compra, l’oci, etc.
El resultat del dia pot ser que no ens haguem aturat ni un sol segon a escoltar-nos.
Però, de què serveix escoltar-se?
Igual que en la comunicació ja esmentada amb l’entorn, en la que poden sorgir algunes “interferències” i el que volem explicar no sigui entès.
També ens pot passar que un missatge del nostre propi cos no ens arribi de manera clara.
Situacions com l’estrès, la tensió muscular, el cansament, la falta de ganes de fer coses, les lesions, dificultats al respirar, etc. no són altra cosa que missatges que ens diuen que alguna cosa no rutlla.
De nosaltres depèn desenvolupar una comunicació sincera amb el propi cos per tal d’estar capacitats de reaccionar d’avant aquestes situacions de la manera més beneficiosa i menys agressiva.
I poder recuperar i mantenir la salut i el benestar.
(En aquest punt, et proposo un petit joc per fer ara mateix.
Busca un rellotge i regala’t un minut de la teva vida.
Posa’t còmode, tanca els ulls, i abans de continuar llegint, escolta’t durant un minut…)
Què tal? Quants cops has mirat el rellotge pensant “carai, sí que dura un minut!” o potser no tens temps ara per fer l’exercici? T’has espantat? T’ha agradat?
En qualsevol cas, no et preocupis, aquest petit exercici només és per familiaritzar-nos amb el tema en qüestió.
Perquè sabies que la comunicació amb tu és una cosa que pots entrenar i millorar?
Amb el ioga, el que practiquem principalment és això. L’escolta sincera d’un mateix i el fluir natural del nostre ritme vital per apendre què és el que més bé ens fa.
Treballem la respiració, l’alineació muscular, la concetració, postures estàtiques i dinàmiques, cantem mantres, ballem, escoltem el silenci i juguem a desfer l’armadura en la qual ens atrapa de vegades el ritme tan intens del món.
I ho fem sense cap meta que no sigui la d’apendre a viure l’instant present i a gaudir i valorar les coses importants i senzilles de la vida.
Les petites grans coses que fan que tot tingui sentit.
Sense imposar cap creença. Creant l’experiença per a desarrollar pensaments propis i eines per al dia a dia.
Treballem des d’una base filosòfica de respecte pel nostre cos i per les maneres de fer de tothom.
Observem les sensacions físiques, mentals i emocionals per apendre de la seva impermanència.
Aprofundim en l’acceptació de cada moment vital per esdevenir de forma natural i espontànea la nostra essència, creant una vida plena, saludable i conscient.
Una vida en la qual utilitzo aquesta comunicació sincera amb mi mateix per decidir els propòsits als quals vull dedicar la meva existència.
Una vida en què sóc jo i no “la xarxa” de l’entorn qui decideix, perquè m’escolto, no m’enganyo i per tant, confio en mi.
Deixa’m dir també que no necessites fer ioga per treballar tot això.
Pots fer-ho caminant, pedalant, nedant…
Tan sols obrint la disposició a escoltar, tot canvia.
Cada pas es torna un món, cada braçada un mar immens, cada pedalada un camí infinit.
I la vida de sobte és tot allò que sempre havies esperat que fos.
Perquè com diu el mestre “No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí” (M. Gandhi)
Doncs això. Que tinguem pau i una bona comunicació amb nosaltres i l’entorn.
Camino, respiro, observo, penso….. m’aturo ..… decideixo i continuo caminant.
O.